L’Article 24 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears estipula que «El foment i l’ordenació de l’activitat turística s’han de dur a terme amb l’objectiu de fer-la compatible amb el respecte al medi ambient, al patrimoni cultural i al territori». És a dir, està pactat a les nostres lleis que el turisme al nostre territori hauria de ser tant responsable com sostenible. Desafortunadament, el model de turisme que aquí s’ha desenvolupat al llarg de les darreres dècades no es podria qualificar amb cap d’aquests dos adjectius. El model actual és, en tots els sentits de la paraula, insostenible.
A les Balears, i en el cas concret de Menorca que és el que tractaré, tots els habitants en som ben conscients què aquí el que ens dóna de menjar realment és el turisme, ens agradi o no. Sabent que, ara per ara, les circumstàncies són aquestes, crec que el que s’hauria de fer és intentar conciliar aquest fet amb la nostra visió per a l’illa.
Ja fa molt des que es va començar la construcció específica d’edificacions per al turisme als anys 60, però a molts llocs encara ens dura aquesta infraestructura envellida i endarrerida. No som una illa preparada per un tipus de turisme massiu, ni crec que sigui aquest el model que realment volen els habitants. S’escolta força que, des de fa ja un temps, les Illes Balears en general, però potser Menorca més en específic, estan en perill de perdre la seua competitivitat. Que altres destinacions del Mediterrani han estat capaços de crear l’incentiu per a la inversió i així, han pogut modernitzar la seua infraestructura, abaixar els seus preus, tenir una millor connectivitat -i més barata- amb l’Europa continental, i que per açò s’han pogut convertir en destinacions més atractives que no les Balears. I pot ser açò és cert (tot i que, s’ha de tenir en compte que darrerament hem pogut tornar a remuntar en certa manera des que el turisme al Mediterrani Oriental ha caigut en picat a causa de les problemàtiques al Mitjà Orient). Però sincerament no crec que aquest hagi de ser un moment de desesperació, ni de crisi; sinó és en moment d’oportunitats i de regeneració. No crec que haguem d’intentar competir amb aquestes destinacions, sinó que hem d’apostar per un nou model de turisme que substituesqui al present, que en qualque moment o altre aquí quedarà obsolet.
Fer açò implica dir que no als grans operadors turístics forans, que constitueixen entre ells oligopolis que posen des de l’exterior les condicions sobre el turisme a la nostra terra, i que deixen poc lloc a les empreses locals. Implica dir que no als «tot-inclusius», que monopolitzen l’oferta hotelera i proporcionen viatges a Menorca sense gairebé haver de trepitjar terra menorquina. Implica prendre mesures, no només estructurals i no només a curt termini, per crear l’incentiu perquè es pugui invertir en aquest gran projecte com qualque cosa realment profitosa, tant per la nostra economia, com pel medi ambient i el territori. I implica una campanya de conscienciació d’un turisme responsable i sostenible, perquè les accions de cada un de nosaltres importen.
En un món i una economia de globalització, els turistes són cada cop més exigents, més independents i cerquen una experiència més enriquidora. Nosaltres, a Menorca, mai serem els que podrem proporcionar els hotels més grans i més moderns, ni els bars de més luxe, però no hi ha lloc que tengui les platges que tenim aquí, el paisatge que tenim aquí, la cultura que tenim aquí, ni la gent que tenim aquí. I és aquí on guanyam. És aquí on hauríem d’apostar. Per un model de turisme basat en la cultura i en el territori.
El model actual, el tipus de turisme de «sol i platja» tan característic del Mediterrani, té el gran problema de l’estacionalitat. Tenim un màxim de 6 mesos de turisme massiu, durant els quals l’illa s’explota fins als seus límits, i 6 mesos en el quals molts dels residents permanents amb prou feines troben una ocupació. I açò passa any rere any, de cada cop més polaritzat, sense preocupar-se’n del desgast que té sobre l’illa. En lloc d’açò, podríem apostar per un turisme basat en la cultura i el territori, que durés tot l’any, i no s’adormís per hivernar just després de les Festes de Mare de Dèu de Gràcia. Es podrien promocionar les visites talaiòtiques i culturals, els museus, les fortificacions militars i exposicions d’art i de música locals; l’ecoturisme i d’esports, el Camí de Cavalls, l’ornitologia, el senderisme, el ciclisme, les rutes eqüestres, i aprofitar el mar pel submarinisme, el kayak, el surf, etc. Menorca té molt més que simplement «sol i platja», i n’hauríem de ser gelosos i voler compartir-ho amb aquells que realment ho apreciaran.
Si el que volem és una Menorca verda, sostenible i feta a mida per als menorquins, doncs perquè no apostar per a un tipus de turisme en concordança? Un tipus de turisme verd, sostenible i fet a mida per aquells que estimen o podrien arribar a estimar Menorca.
Naomi Toomey, membre de Menorquins pel Territori
