Passat i present de la Menorca Talaiòtica

 

Segurament, la pregunta de Què és l’ésser humà? és la pregunta més interessant i fonamental de la filosofia. Com a mínim, és la que personalment més m’apassiona. De la visió de l’home que s’adopta en sorgeixen unes propostes polítiques o unes altres (lliçó de primer de polítiques). I possiblement una de les millors maneres d’apropar-nos a una resposta per a aquesta pregunta és endinsar-nos a la prehistòria. A Menorca tenim la sort de tenir més de 1.570 jaciments prehistòrics! Dic que és una sort perquè, a més que representen una quantitat elevadíssima per una illa amb una superfície tan reduïda, es troben en un estat de conservació excepcional.

A més que la pregunta que he assenyalat al principi pugui tenir un elevat interès en l’àmbit polític i filosòfic, com a menorquins tenim el deure de conèixer com vivia la gent que ara fa més de 4.000 anys van aixecar tots aquests monuments que ara podem estudiar i gaudir. Ja ho deia el cantant valencià Raimon, que qui perd els orígens perd identitat. Per açò, tenim el deure de valorar l’herència dels primers menorquins i d’aprendre’n d’ells. Si ho feim, segurament aprendrem que aquells menorquins no eren tan diferents de nosaltres. Entendrem que el seu nivell de vida era més modest que el que es duia a les grans ciutats del moment, emperò que a tots els imperis els hi interessava tenir aquesta terra controlada per motius estratègics i comercials. Descobrirem que intentaven, tot i la pressió exterior, mantenir una realitat cultural pròpia adoptant elements de diferents cultures exteriors (en aquest sentit, és molt interessant l’article de Gornés, Gual i López de 1992). I, no ho oblidem, també ens permetrà veure, com ja en aquells temps existien jerarquies socials entre els menorquins.

Aquesta petita reflexió em serveix com a punt per animar al lector a inscriure’s com a jurat del concurs que des de fa uns mesos està organitzant (una tasca admirable, per cert) l’associació dels Amics del Museu de Menorca amb el suport del Consell. Cadascun dels cinc finalistes d’aquest certamen està preparant una visita guiada a un jaciment diferent. El que jo propòs és inscriure’s per formar part del jurat d’alguna de les visites que l’equip organitzador del certamen assignarà. Si vols inscriure’t i participar de l’avaluació d’una de les visites, ho pots fer des d’aquí! Jo, que tenc la sort de ser un dels finalistes, oferiré la meua visita a Calescoves, la necròpolis més important de la prehistòria menorquina.


Andreu Servera, membre de Menorquins pel Territori

Bibliografia

Gornés, S., Gual, J., López, A.,“Un problema de cambio y/o respuesta cultural frente a los primeros contactos coloniales”, Revista de Arqueología, núm. 131, 1992, pàgs. 13-20.