Que cada vegada necessitam més per viure és un fet igual de cert que preocupant i això té com a conseqüència final l’increment del consum d’energia elèctrica, que, per tant s’ha de generar de qualque manera.
Sembla que poc a poc la societat actual s’està adonant de les limitacions que té el planeta i de la necessitat de trobar vies alternatives a l’explotació de recursos, però, realment està actuant en conseqüència? Què fa per aconseguir-ho? És viable mantenir el nivell de vida disminuint el consum d’aquests recursos finits? Aquestes són algunes preguntes que tots hauríem de plantejar-nos i debatre, per tal d’arribar a un consens i decidir cap on volem anar.
Òbviament la solució a una part d’aquest problema és ben coneguda i s’anomena energies renovables. Aquest terme començat a utilitzar als anys setanta ha agafat més pes amb el pas dels anys davant la disminució de reserves de recursos fòssils i les evidències d’un canvi climàtic que provoca que any rere any la temperatura vagi augmentant de forma exponencial. Davant aquesta situació s’està investigant sobre com generar electricitat prescindint dels recursos fòssils i intentant disminuir emissions de CO2. És a partir d’aquí que neixen les anomenades energies renovables com l’eòlica, la solar tèrmica, la solar fotovoltaica, la hidràulica, la de les ones, la de les marees, la geotèrmica i moltes més que a dia d’avui són molt més eficients que qualsevol central tèrmica convencional. I és que en el cas més favorable les centrals que generen electricitat a partir de la crema de combustible té un rendiment inferior al 60%.
És en aquest punt on apareix un nou concepte anomenat transició energètica que defineix el procés de substitució de l’energia fòssil per energies netes. És també aquí on entren més factors en joc i apareixen diferents agents que faciliten o no aquesta transició. Bàsicament n’existeixen dos: el geogràfic, que depenent de les característiques físiques d’un determinat lloc fan que es puguin implementar o no certs tipus d’energies renovables i siguin més o menys eficients. I l’humà, l’altre factor, que, com per tot, depèn de les ganes i l’interès de la societat de cada lloc per fer del concepte una realitat.
Analitzant de manera general Espanya i comparant-la amb altres països amb uns recursos econòmics similars ens adonem que sens dubte el que falla, com en l’altra gran majoria de problemes de la societat, és la segona condició: la voluntat de fer-ho possible. Aquest fet s’evidencia quan, tot i tenir unes condicions idíl·liques per la implementació de les renovables, durant el passat any el Regne Unit va generar 70 vegades més energia solar que l’estat espanyol. Aquesta realitat, però, no és d’estranyar després de que el govern presidit pel Partit Popular creï un impost conegut com L’impost al Sol, que fa pràcticament impossible l’autoconsum energètic i, per altra banda, recolzi els projectes de prospeccions petrolieres a les seues costes. Polítiques, no només del PP, darrere les quals s’hi amaga un interès personal, però que tenen com a principal culpable una societat, ignorant i amb una forta mancança de criteri, que eleccions rere eleccions segueix elegint els mateixos representants, votant sota el lema Más vale malo conocido que bueno por conocer.
Així doncs, com a menorquins ens hem de plantejar què podem fer tot i rebre aquestes polítiques centrals. Des del meu punt de vista, sens dubte, vista la impossibilitat de l’autoconsum, és el Consell Insular qui ha de prendre cartes en l’assumpte i emprendre ell, amb l’ajuda del govern balear el camí cap a la transició energètica. Pas que sembla que s’està fent amb el parc fotovoltaic de Son Salomó.
Son Salomó, però, té els seus inconvenients, principalment degut al seu impacte visual que genera i que modifica un paisatge idíl·lic. Així doncs, cal definir prioritats. Personalment, crec que el fet de que es tracti d’una planta fotovoltaica totalment reversible una vegada hagi passat la seva vida útil és un punt molt a favor per la seva implementació. A més si ho comparem amb la principal central que dota d’electricitat Menorca, la Gesa, ens adonem que es troba en la mateixa situació o pitjor encara, ja que està situada en un punt especial de la geografia menorquina com és la colàrsega del port de Maó i per tant genera també un gran impacte a més de ser una construcció fixa, impossible de desmuntar.
Per tant, vist que la solució més barata per les institucions i més respectuosa amb el medi ambient, que és l’autoconsum no és viable, per culpa de les polítiques dels nostres governants, des del meu punt de vista, hi ha que apostar per la solució menys dolenta, que passa per sacrificar temporalment part del nostre paisatge per tal de contribuir a salvar el planeta. Tot i així, s’ha de ser conscient del que això suposa i per tant procurar de minimitzar aquest impacte, instal·lant els panells més eficients possibles.
Encara que a dia d’avui projectes com els de Son Salomó, són possiblement l’única solució, no hem d’oblidar que sens dubte no és la millor, ja que es necessitarien unes 300 hectàrees de sòl rústic per arribar a produir el 100% de l’energia necessària per cobrir les necessitats de Menorca. Així doncs, és necessari seguir lluitant per aconseguir una Menorca verda i sostenible, respectuosa amb el medi ambient.
Robert Juanico, membre de Menorquins pel Territori i estudiant d’enginyeria de l’energia.
