Aquests darrers anys està començant a reviure una mentalitat que es planteja formes diferents de concebre l’escola i l’educació, famílies que es troben en la situació d’escolaritzar el seu fill o filla, persones que senten malestar pel plantejament actual del sistema educatiu convencional i professionals que creuen que les bases pedagògiques en l’educació poden ser diferents. Dic reviure perquè no consider que aquesta sigui una situació nova al llarg de la història, els moviments pedagògics actuals es basen alhora que transformen i amplien tot el que va sorgir en les renovacions pedagògiques del segle XX, com l’escola nova, l’educació activa, l’educació creadora d’Arno Stern, autors com Maria Montessori, Jean Piaget, Emmi Pikler, Bernard Aucouturier entre d’altres. Així que ens trobam ara en un moment on s’han desenvolupat diferents moviments que provenen d’aquest plantejar i qüestionar el sistema educatiu convencional, fet que per a jo implica que cada persona ha passat per un procés d’escolta, de força per replantejar-se de nou tot el mapa que havia anat creant des de la mirada convencional i de desenvolupament de la pròpia sensibilitat interna.
Ara que tenc l’oportunitat d’estar en aquest procés tant professional com personal, essent voluntària de dos projectes d’educació lliure, encara se’m fa més complicat expressar el que és l’educació lliure, per tota la complexitat que realment implica el fet d’acompanyar persones en el seu desenvolupament físic, psicològic i emocional. Així que ho explicaré com em surti, intentant fer-ho senzill o com a mínim comprensible.
L’educació lliure és una pedagogia alternativa que es caracteritza per ser eclèctica , vol dir que no es centra només en un autor o corrent en concret sinó que s’alimenta del que cada projecte i les persones que en formen part senten més adient pel moment, manera de pensar de l’equip pedagògic i grup d’infants, en les seues necessitats tant individuals i familiars tant com a grup. Per tant, cada projecte d’educació lliure és un món diferent a la resta de projectes, però si que tots ells contemplen una sèrie de qüestions pedagògiques importants en la mateixa línia. La més important i que consider que és en la que més es diferencia del sistema educatiu convencional, és que respecta els processos de desenvolupament de cada infant en la seua etapa evolutiva i en la seua singularitat. Es parteix de la confiança de que el cos humà es desenvolupa al seu ritme si se li disposa del que necessita, com una planta que està a la terra sembrada i necessita sol, aigua i nutrients per a viure i desenvolupar-se, per molta aigua i molts nutrients que li posem a la terra ella sols agafarà el que necessita i per més que estirem les seues fulles o la seua tija no creixerà més ràpid, al contrari, potser li farem mal. Amb aquestes premisses és important el fet de que les ràtios en aquests tipus de projectes són molt reduïdes i també que els infants es troben en un ambient preparat per a ells, cada sala està destinada a un fi, no hi ha aules, hi ha ambients preparats que disposen els materials per cada etapa i per cada moment que l’infant està passant. Per les sales i les activitats els infants es mouen en llibertat decidint el que necessiten fer en cada moment, i aquí és on se m’obra l’oportunitat d’incidir en el tema més delicat i més important del que és l’educació lliure i de l’estil de vida que comporta, els límits.
Crec que la paraula llibertat està confusament entesa en el que es refereix a l’àmbit de l’educació lliure, per la qual cosa fa respecte alhora que dóna peu a crítiques. Voldria deixar clar que educació lliure no vol dir llibertinatge, al contrari, com més respectuosos i respectuoses volem ser més límits hem de posar. Límits que alliberen, que necessitam i no límits que limiten i que ens ofeguen, aquí és on radica la diferència entre la figura de l’adult com a adult que em cuida o com a adult autoritari. Les persones vivim amb límits, per a tot i per tot arreu i els límits són necessaris, de fet el no límit no existeix. Un joc té límits, també els hi podem dir normes, una família, una escola, un bar i qualsevol cosa que us pugui passar pel cap. Necessitam conèixer els límits d’un espai per anar descobrint amb seguretat, necessitam conèixer els nostres propis límits per poder avançar i desenvolupar-nos, necessitam saber els límits dels altres per a poder-los respectar i cuidar. És amb tot açò, amb la implicació familiar i demés coses que ara potser encara no estic preparada per a poder explicar que l’educació lliure es pot dur a terme.
És cert que implica un canvi de mentalitat, un obrir la ment per a poder deixar entrar tot un canvi d’allò quotidià que es va desmuntant i que a poc a poc es torna a recol·locar. Per açò consider que és un estil de vida, perquè a jo personalment m’ha fet créixer en molts d’aspectes havent-me de qüestionar conceptes que m’havia fet meus i també obrir-me a coses internes que a vegades fa por descol·locar.
Marta Capó Moll, membre de Menorquins pel Territori
Graduada en Psicologia i formada en Educació Lliure.
