Des de Menorquins pel Territori entenem el projecte de Son Salomó com una situació un tant contradictòria i molt complexa, i entenem que per açò s’ha produït aquest gran debat. És a dir, les renovables són un dels nostres eixos principals de lluita, a lo millor el més important, però no a qualsevol preu.
Aquest ambiciós projecte està situat, com bé deveu saber, a un paisatge únic, un paisatge que forma part del conjunt agrupat en una publicació dels 100 paisatges culturals d’Espanya. A més, aquest paisatge, el de Punta Nati, és un gran mirador on es pot observar el patrimoni etnològic del camp menorquí, a més d’unes espectaculars vistes i postes de sol. Per tant, és també un reclam local i turístic. D’altra banda, el projecte, encara en procés, està concebut de manera que una gran empresa aporta el gran capital necessari per a dur a terme aquesta gran construcció, pel que se’n dedueix, serà aquesta mateixa gran empresa/fons econòmic qui s’endurà el benefici generat per l’activitat productiva. Açò té, des del nostre punt de vista, 2 grans inconvenients: en primer lloc, els menorquins deixarem un bon tros de la nostra terra perquè una empresa aliena a nosaltres faci les seues explotacions; en segon lloc, un augment de producció energètica a Menorca de mans del gran capital no significarà, de cap manera, una manera social, és a dir, no aportarà res a la reducció de la pobresa energètica.
No obstant açò, entenem també que és una oportunitat per a donar una embranzida important a les energies renovables, essent conscients de les traves administratives i burocràtiques que comporta qualsevol projecte d’aquesta mena, gràcies a les genials polítiques estatals en torn al tema energètic i a les renovables. És per açò que el pas d’un 3 % a un 20 % ens sembla una millora notable. I és que de fet, el canvi de model energètic -que ha d’anar lligat a un canvi social- és urgent. Són molts anys de respirar aire contaminat -segons la OMS- a la zona del port de Maó i de tenir el títol de Reserva de la Biosfera i quedar paralitzats. En aquest bon punt, aprofitam l’ocasió per denunciar la inactivitat de tots els governants en aquest aspecte fins la data. Seguint el fil, cal dir també que una reducció del 40 %, provocant que la infraestructura quedi només a una banda de la carretera ens sembla una bona notícia. Així, entenem que el patrimoni queda protegit i el paisatge mutilat per una banda, amb l’expectativa que en aquella zona es promocioni de qualque manera l’art de construir amb pedra en sec.
Tanmateix, podran comprovar el, fins aquí, tarannà ambigu d’aquest escrit. No podia ser, al nostre parer, d’altra manera. Abans de concloure però, volíem agrair profundament la feina feta a Amics de Punta Nati i a Martí i Bella per una banda, i al GOB per l’altra. Perquè sense els primers, potser s’hauria fet un macro projecte sense que ens haguéssim ni tan sols adonat. Per tant, moltes gràcies a tots ells per defensar amb tantes ganes la seua legítima causa i difondre el debat a les esferes socials, canalitzant informació necessària per a poder fer un judici personal, tasca imprescindible en una societat madura i democràtica. D’altra banda, gràcies també al GOB per cercar, com sempre, la concòrdia i treballar també per a la reducció del projecte i pensar solucions que puguin fer el projecte més acceptable, més assumible. Gràcies a la vostra feina la gent agafarà consciència, tant etnològica, en revaloritzar el paratge en qüestió, i ecològica, ja que ha quedat palès que el consum energètic té un impacte al territori. Amb tot, des del nostre col·lectiu volem fer la següent afirmació: l’ampliació den Son Salomó, repetim, pot -no sabem encara que passarà al final- suposar l’augment de fins a un 20 % d’energia renovable. Molt bé, és un gran canvi. Però no és suficient. Ni tampoc és la manera. El nostre objectiu consisteix a caminar, des de ja i aprofitant el què pot ser un impuls per no aturar, cap al 100 % de les renovables. I açò sí, ho volem des de la base, no des de lluny. Entenem que el canvi de model energètic ha de caminar cap a les renovables i cap a la sobirania energètica. Per tant, som tots els menorquins els que tenim deures, som nosaltres mateixos els que hem de despertar i començar a fer el canvi real. Per acabar, creim que el debat, tot i arribar tard a Menorca, serà molt profitós i enriquidor per als menorquins, el que sens dubte, ens ajudarà en aquest futur immediat a caminar cap els nostres objectius.
Menorquins pel Territori
Estic d’acord en què s’hauria d’aprofitar la inplantació de les energies renovables per fer-ne una gestió pública i evitar, entre altres coses, la pobresa energètica. Quant a l’empresa que gestiona Son Salomó, crec que és andorrana (i no massa gran), però… Son Salomó no compta també amb participació d’una empresa menorquina?
Estimades i estimats amics
Heu trigat en manifestar-vos i reconec que ho esperava, he de dir, amb més preocupació que esperança. Malgrat la vostra ponderació prudent i reconeguda ambigüitat, no podeu evitar caure en la trampa d’entendre el problema com una disjuntiva entre energia neta o patrimoni. Sobre el vostre escrit, permeteu-me fer quatre consideracions.
Primera, malgrat afirmar en les primeres línies que Punta Nati és un paisatge únic, a continuació el descriviu com “un gran mirador on es pot observar el patrimoni etnològic del camp menorquí, a més d’unes espectaculars vistes i postes de sol. Per tant, és també un reclam local i turístic”. No em sembla que copseu prou bé la seva importància. També són esplèndides les postes des de Son Bou, des de la bocana del port de Ciutadella o des del cap costaner des Coll de Cala Morell… Entendre Punta Nati vol dir molt més…, té a veure amb valors de molt diferents tipus i entitat, entre ells, també però no sé si en darrera o penúltima fila, el de reclam turístic. Llegiu el text de Joan J. Gomila Dotze mil quilòmetres recollit a Mianorca, el preciós llibre de Damià Coll, pàgina 64, i us ajudarà –com a mi- a comprendre un altre valor, la identificació íntima, vital, el sentiment de pertinença.
Segona. També dieu “Així, entenem que el patrimoni queda protegit i el paisatge mutilat per una banda, amb l’expectativa que en aquella zona es promocioni de qualque manera l’art de construir amb pedra en sec”. Què queda protegit? Qui us ha dit tal cosa? D’on traieu aquest convenciment? Pregunteu a la Martí i Bella… Clar que podria ser pitjor: per exemple, optar per una central d’energia solar encara més gran, d’acord amb els desitjos inicials dels inversors i envair Torrevella, aixecar més les tanques a un costat i altre de la carretera, etc., etc. o fer realitat els parcs eòlics projectats a Son Angladó (8 aerogeneradors de 100 metres d’alçada) i S’Era Vella (6 de 125 i 140 metres incloent-hi les pales). Però això no treu que l’ampliació fins les 119 hectàrees de Son Salomó sigui un despropòsit colossal. Protegir el patrimoni etnològic, arqueològic, històric i cultural de Punta Nati només es pot fer protegint el territori, entenent aquest integralment com a paisatge, és a dir, com un palimsest reescrit a dues mans per la natura i l’ésser humà al llarg dels segles. Protegir el patrimoni vol dir quelcom més que evitar construir al damunt o destruir-ho directament. El patrimoni no es por concebre com a peces aïllades escampades pel territori que, simplement, cal no tocar; el seu entorn forma part del seu significat… La fotografia que heu triat per il·lustrar el vostre posicionament públic em fa témer que no ho veieu així.
Tercera, penso que confoneu canvi de model de desenvolupament, encara més, d’un model de vida consumista, amb canvi de model energètic, 100% renovables. Canviar el primer és el camí que hauria de portar al segon. I per això cal temps perquè exigeix polítiques públiques i comportaments personals conseqüents. No oblideu mai que el bé més preuat és el territori i la gent que l’habita. Tot i el seu potencial real i simbòlic l’energia neta no deixa de ser un instrument, per viure millor i tenir futur. Quan dieu, “les renovables són un dels nostres eixos principals de lluita, a lo millor el més important, però no a qualsevol preu”, voldria poder entendre que no es pot destruir natura per salvar natura. Però no sé si m’equivoco.
Quarta, reconeixeu el “tarannà ambigu d’aquest escrit” i, a continuació afirmeu “No podia ser, al nostre parer, d’altra manera”. La situació, per a moltes persones, resulta contradictòria i, fins i tot, dolorosa, cert, però, a diferència de vosaltres, crec, que no es pot ser ambigu a aquestes alçades de la pel·lícula. No es pot agradar tothom i repartir benediccions per igual no resol res. Però és que, sense entrar en debat sobre els valors culturals, històrics, mediambientals, paisatgístics, sobre sobirania energètica, models de desenvolupament, etc., etc. hi ha una cosa que s’hauria d’imposar per evident i que hauria de ser –per objectiva- prèvia a qualsevol altra consideració. Menorca és una petita joia -700 km2.- en la que no hi tenen cabuda unes infraestructures desproporcionades, siguin les mega-carreteres de la dreta, siguin les mega-instal·lacions d’energia solars de l’eco-esquerra (recordeu que en desembre 2015 el GOB deia que aquests equipaments no havien de superar les 15 ha., la mida de l’actual Son Salomó).
A los jóvenes “menorquins pel territori” quiero expresar mi agradecimiento por hacer públicas sus opiniones sobre el candente tema de Punta Nati. En cuanto a los rigurosos comentarios de Angel Roca y el profesor Junyent, quiero dejar constancia de mi total coincidencia. con los mismos
Agustín Petschen