Menorca Talaiòtica, una història a preservar

Menorca, Reserva de la Biosfera des de 1993, ha estat habitada per un extens nombre de cultures. Per la seua ubicació estratègica i la complexa orografia de ports i cales, ha estat llar de talaiòtics, fenicis, romans, berebers, pirates i corsaris, catalans i aragonesos, espanyols, anglesos i francesos – disputant-se l’illa entre aquests darrers en diverses ocasions. Sense dubte, cada una d’aquestes cultures ha deixat a l’illa la seua impremta en el paisatge. Com la talaiòtica, única en el món, i ara candidata, amb els seus més de 1.500 jaciments arqueològics de construccions megalítiques, a ser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. De fet, Menorca és un dels territoris mundials amb més jaciment arqueològic per metre quadrat, segons es diu, després d’Egipte, és el territori amb més resta arqueològica.

Va ser una de les últimes illes que es va colonitzar de la Mediterrània, per açò, la història talaiòtica menorquina dura poc més de 2.000 anys. Però tot i tractar-se d’un breu període de temps, durant aquests dos mil·lennis hi va haver una intensa transformació que ha deixat fins avui, una petjada inesborrable sobre el paisatge i la societat menorquina. Gràcies al coneixement de la tècnica constructiva utilitzada que tingueren les societats talaiòtiques, la majoria d’aquests monuments tenen avui un alt nivell de conservació, preserven la seua estructura i han arribat fins als nostres dies gairebé sense cap element distorsionador.

Des del segle XIX, s’utilitza la denominació d’època talaiòtica per xerrar de la prehistòria de Menorca. El talaiot és un dels monuments més nombrosos d’aquesta època, per l’extensa quantitat d’exemplars que se’n preserven i per la seua monumentalitat destacable. Es tracta de construccions exclusives de les Illes Gimnèsies de les que – malauradament –, se’n té escassa informació perquè de tots els exemplars (devers 300 a Menorca), se n’han excavat i estudiat molt pocs. La bibliografia científica en va recollir el nom popular que la pagesia de les illes li va donar. Aquesta gent pensava que es tractava d’antigues “talaies” mal fetes, i els denominava de manera despectiva com “talaiots”. És més, antigament, els pagesos trobaven aquestes grans restes monumentals lítiques dins les seves tanques i propietats i, per a entendre’n el seu origen, contaven llegendes que les associaven a un temps remot en què suposadament l’illa estaria habitada per gegants, com bé escriu Francesc d’Albranca; «Els monuments megalítics: talaies, talaiots, naus, coves i cases megalítiques, taules […] el poble els té per obra de gegants, per obra d’una gernació que jugaria amb ses penyes, com nosaltres manejam es reble».

1

Taula de Torrellisar (Alaior), exemple de restes trobades en un lloc de pagès, i reutilització i adaptació de l’espai a les necessitats de la pagesia. Fotografia del CIMe [www.menorcatalayotica.info]

Així, la Menorca Talaiòtica es refereix a una època complexa que s’acostuma a dividir en diferents etapes. D’aquestes etapes – que, recordem que conformen un total de 2.000 anys –, només 500 en fan referència directa a la construcció i primer ús dels talaiots. Malgrat açò, s’utilitza l’adjectiu talaiòtic per a denominar el conjunt d’etapes que conformen tota la prehistòria menorquina.

La nomenclatura d’aquests períodes ha estat molt variada: encara avui hi ha diversitat d’opinions en relació amb aquesta classificació. La majoria difereixen únicament amb el nom, però també hi ha hagut diverses posicions al voltant de les datacions de cada un! Açò és degut a les diferents tècniques d’investigació científica que s’han anat aplicant durant els anys. M’explic: antigament, no s’utilitzava el mètode científic amb carboni 14 (C14) com a tècnica de datació, sinó que per a datar les etapes de la prehistòria de Menorca, s’aplicaven cronologies de cultures mediterrànies similars.
S’ha de tenir present, però, que realment l’única terra amb que es pot relacionar i comparar la prehistòria de Menorca, és Mallorca. Sí que és cert que entre ambdues illes existeixen diferències culturals, però els elements compartits són tants, que no es pot entendre la prehistòria d’una illa sense tenir en compte la de l’altra, i a la inversa. En definitiva, estem davant d’un patrimoni únic en el Mediterrani, i en el món sencer. Les illes Gimnèsies – i en especial la nostra –, som un poble que té una sort de valor incalculable!

Crec, emperò, que encara hi ha una greu falta d’estima cap a tot aquest llegat que preserva Menorca. Una falta d’estima que no ve per part de tots els menorquins, ni molt manco! Però a Menorca som molta gent, cada un amb els seus interessos i prioritats evidentment, i no tothom coneix encara a què fa referència l’època talaiòtica, o si més no, la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial. I dit açò, vull recalcar que, per a estimar i valorar quelcom, primer s’ha de conèixer.

Ben cert és que actualment la Menorca Talaiòtica, és una de les qüestions més escoltades a molts racons de l’illa: és el tema de moda.
Aquest hivern, i encara més la primavera que s’apropa, s’omplen d’activitats d’aquesta temàtica; als diaris i revistes mai no falta un article, publicació o notícia sobre la Menorca Talaiòtica actual; a la televisió i a la ràdio de les Illes hi ha més d’un programa que xerra d’aquestes edificacions megalítiques. Des de fa unes setmanes, tots els dissabtes i diumenges hi ha organitzades més d’una iniciativa per a tot tipus de públic en relació amb l’època talaiòtica: entitats, associacions, col·lectius i empreses privades, com el Consell Insular de Menorca, el Museu de Menorca, l’associació Amics del Museu de Menorca, el GOB o la Reserva de la biosfera, entre molts d’altres, tenen en marxa els seus programes d’excursions, concursos, gimcanes, tallers, didàctiques i jornades, tot envoltat en una primavera talaiòtica… Un nombre tan ample d’activitats, que fins i tot s’acaben solapant unes amb altres.
Sense anar més enfora, aquest carnaval 2017, va ser un carnestoltes talaiòtic, amb rua talaiòtica a Ciutadella i també a escoles, com al C.P. Mateu Fontirroig de Maó, on tots els fillets i filletes van estar setmanes preparant disfresses de “talaiòtics”, en les que el la Menorca Talaiòtica passaria a ser el tema principal del centre.

2

Rua de carnaval 2017 (Ciutadella) “Som Talaiòtics”. Fotografia de menorca.info

No mal interpreteu les meves paraules de fa dos paràgrafs: és evident que hi ha un immens interès en difondre aquest patrimoni, dins i fora de Menorca. De fet, tot és tan Menorca Talaiòtica que fins i tot moltes vegades se’ns oblida que Menorca és rica en cultura, però que a més de la talaiòtica, té moltes més èpoques que l’han fet com és i que ens han fet com som als seus habitants.
Tot i que la Menorca Talaiòtica es respira per tot arreu, no crec que puguem assegurar que tots els menorquins i residents a l’illa, la sentin com quelcom ben seu. I és una llàstima, perquè la candidatura no és una cosa del Consell Insular i prou, es tracta d’una declaració de la que tots podem i podrem gaudir! Menorquins, menorquines i residents de les illes en general, Menorca – i Mallorca –, preserven restes d’un passat únic que nosaltres, i les generacions passades, hem sabut conservar i integrar dins el nostre paisatge i el nostre dia a dia. Coneixem la Menorca passada, mostrem-la i difonem-la, i sobretot col·laborem a cuidar-la: és feina de tots i cada un dels menorquins ajudar a preservar-la, no?

Segons els Documents Fonamentals per al Patrimoni Cultural de l’Institut Nacional de Cultura, s’entén per «patrimoni» allò que es rep dels pares i que, per tant, és d’un per propi dret sense que això sigui discutible.
Aquestes paraules remarquen la importància de sentir que tot aquest llegat patrimonial i cultural que hem heretat els menorquins, és nostre, i per tant, l’hem de creure i fer nostre. Nostre i de tothom, però més nostre que de ningú.


Cecília Ligero, membre de Menorquins pel Territori