Segurament durant aquests darrers dies hagueu sentit a parlar del preu de la llum, i si no ho heu fet no us preocupeu que a final de mes entendreu de què parlo. I és que aquesta setmana passada, en plena onada de fred siberià, haurem pagat el preu més alt pel consum d’energia elèctrica el qual supera els 100 € per MWh, un màxim al qual no s’arribava des del desembre de 2013.
En aquest article, però, no vull parlar de la pobresa energètica o dels milers de ciutadans que per llei tenen dret a aigua calenta i llum i que en realitat no disposen d’aquests serveis. De fet, el que es pretén és donar a conèixer com funciona el sistema elèctric a l’estat espanyol que a través d’un monopoli encobert, controlat per unes poques empreses i defensat per la classe política, se n’aprofita d’una necessitat bàsica, per explotar al ciutadà.
En primer lloc hi ha que tenir en compte que el preu que mensualment apareix a les factures de la llum és la suma de tres parts:
- Termes d’energia: depenen del consum i de la potència contractada i corresponen al 37,48 % del total de la factura
- Peatges: suposen el 41,14 % de la factura i estan destinats a cobrir les despeses de transport i manteniment de la xarxa.
- Impostos: se n’apliquen dos, l’IVA el qual representa el 21,38 % de la factura i un impost especial anomenat imposta a l’electricitat que suposa un 5,11 %.
Així doncs, la única part que l’usuari controla, és a dir, que pot variar en funció del consum que en faixi, és la de termes d’energia. La pregunta que ens hem de fer llavors és: Qui fixa aquest preu?
Tot i que existeixen diferents tipus de tarifa elèctrica, algunes amb les que es paga el preu exacte per kWh consumit, conegudes com contractes PVPC (Preu Voluntari Petit Consumidor) o d’altres que consisteixen en una tarifa fixa (extreta a partir d’estadístiques), el funcionament per a fixar el preu és el mateix, mitjançant subhastes. Per una banda, en el mercat majorista les empreses compren i fixen els preus avui de l’energia es consumirà demà, sistema conegut com el pool elèctric i per altra banda en un altre mercat, també hi ha les subhastes Cesur, que fixen el preu de l’electricitat de manera trimestral.
Sigui com sigui, el que hi ha que tenir en compte però, és que en cap moment l’estat regula aquest preu. Açò provoca que, al tractar-se d’un mercat amb poques empreses, sigui fàcil fixar un preu amb anterioritat a les subhastes, fent que no existesqui una competència real i per tant fent del sistema elèctric un monopoli.
Encara que a priori els protagonistes d’aquest pèssim funcionament del sistema són les grans empreses, existeixen uns altres personatges necessaris i fonamentals per assegurar la seua perpetuació que com no podria ser d’altra forma, són els polítics. Polítics que acaben en els mateixos consells d’administració de les empreses que ells mateixos han ajudat.
És per açò que es fa tant necessari conèixer, en primer lloc, com funciona tot el mercat energètic per, a continuació poder ser conscients de com s’està actuant i poder exigir un nou model. Personalment crec que el millor de tot és aquell en el qual no apareixen interessos privats, que de fet, és la única manera de poder assegurar aquest dret, ja que de qualsevol altra manera sempre pesaran més els interessos econòmics que no els socials. Es tracta llavors de nacionalitzar aquells serveis que qualsevol ciutadà ha de tenir garantits.
Robert Juanico,
Estudiant d’enginyeria de l’energia i membre de Menorquins pel Territori.
