Des dels sofistes fins avui dia hi ha una preocupació en torn a la comunicació política, tan oral com escrita. Una batalla forma-contingut en la recerca d’exposar de la millor manera allò que volem transmetre. L’objectiu és clar: comunicar bé per a que el receptor –o “públic” o “auditori”– entengui allò que proposam i sigui persuadit en el sentit que volem.
En aquest sentit, necessitam tenir en compte tres factors principals. En primer lloc, la balança forma-contingut. En comunicació política la forma representa un 80 %; si el missatge és bo i no el sabem expressar pot ser rebutjat pel receptor. Així, el contingut representa l’altre 20 %. Ara bé, hem de remarcar que els percentatges fan referència al pes en termes comunicatius i no a la importància; el contingut sempre serà més important que la forma. Açò no obstant, sense forma el contingut es perd.
En qualsevol cas s’han de combinar per a connectar amb el receptor, per a generar-li confiança, crear-li passió –remoure’l, agitar-lo– i persuadir-lo. En termes de contingut necessitam que aquest contempli factors com una informació de qualitat, un punt d’humor, rellevància i pertinença, brevetat, temàtica col·lectiva, etc. En termes de forma necessitam una bona estructuració, una bona acció –ritme, vocalització, expressió– i l’ús correcte dels recursos lingüístics.
En segon lloc, hem de tenir en compte el concepte de degradació de la comunicació. Quan comunicam s’inicia un procés de degradació del contingut comunicat. Vegem-ho en la següent gràfica:
Font: Elaboració pròpia.
Així, quan exposam una idea s’inicia la següent degradació. El 100 % és tot el que voldria dir. El 80 % és el que realment dic –el 20 % deixat pel camí és en motiu de les barreres del mateix emissor–. El 60 % és el que rep el receptor –el 20 % deixat pel camí és en motiu de les barreres del receptor–. El 40 % és el què es reten immediatament d’allò que s’acaba de dir. I el 20 % és l’impacte real, allò que es recorda passada una setmana; en aquest sentit, és necessari anar refrescant la idea força del que hem volgut expressar sinó volem que el procés de degradació es mengi per complet allò que volem comunicar.
I finalment, i en tercer lloc, hem de tenir en compte a qui ens dirigim. Per a comunicar bé hem de saber els interessos del receptor, el seu perfil. Així, per assegurar el màxim de retenció cal tenir clar dos consells o regles bàsics: a) L’exposició ha de ser fresca: avorrir és la mort del missatge i b) Tothom s’ha de sentir de qualque manera apel·lat, mirat; genera atenció. Com l’expert en comunicació política Xavier Marín has d’apel·lar a tothom perquè “si no em mires no m’estimes i si no m’estimes no t’escolt”. També fa bona la regla “10 – 100 – 10”: discursos de 10 minuts, en 100 paraules i per a fillets de 10 anys.
Comunicar sense convèncer és el tedi, convèncer sense comunicar és impossible.
Joan Albert Pons, membre de Menorquins pel Territori
