Durant aquest estiu, que ja fa els darrers batecs, hi ha hagut per a cada accident succeït a la carretera general moltes veus que han aprofitat per demanar-ne un desdoblament o qualque intervenció faraònica, argüint a una seguretat que, per a aquests, manca actualment a la Me-1.
Davant d’aquestes polèmiques generades, el nostre col∙lectiu va optar per demanar i trobar-se amb el conseller de Mobilitat, Miquel Preto, per tractar l’estat de la qüestió de la carretera general.
Com molts recordareu, l’associació assembleària de Menorquins pel Territori va néixer justament per oposar-se a les obres que es realitzaven a la Me-1. Des de llavors han passat moltes coses, i ara, encara, tenim la carretera en estat d’obres. No obstant açò, vam aprofitar perquè el conseller, com ja havíem fet amb l’anterior govern, ens explicàs la situació de les obres. L’eliminació d’algunes rotondes i la reducció d’altres són una molt bona notícia si tenim present d’on venim. En aquest sentit, és una bona notícia el recent anunci de la correcció de la rotonda a l’enllaç a l’Argentina. En part, ho podem considerar una petita victòria: no ens trobarem tantes megarotondes al llarg dels pocs quilòmetres entre Maó i Alaior. No regnarà tant el ciment.
Si bé a tots ens agradaria que les obres ja estassin acabades, el conseller va reconèixer que serà una tasca lenta, ja que no sembla fàcil redireccionar diversos punts del projecte. Malgrat la lentitud, podem estar en part satisfets, ja que aquell projecte de megaconstruccions, que recorda molt la dinàmica de Matas o de l’Espanya corrupta en general —aves, autopistes, aeroports que no duen enlloc…— s’ha pogut frenar en gran part i s’està modificant.
Sense acusar ni entrar de cap manera en temes foscos com són la corrupció o la malversació, sí que cal potser recordar que el projecte del tram Maó-Alaior consumia la meitat del pressupost per reformar tota la carretera. En canvi, el nou tram ideat de Ferreries a Mercadal s’ajusta més al tipus de reforma que defensa aquest col∙lectiu: amb menys impacte ambiental i més auster econòmicament. Hem de recordar que es tracta de fer una reforma a una carretera ja segura (on no hi ha cap punt negre) per fer-la més segura, no per abocar ciment a dojo.
Fent una lectura política, que no partidista, hem de recordar que l’anterior govern portava al programa el desdoblament de la carretera, “inviable” a nivell tècnic i econòmic, per la qual cosa suposam que havien d’oferir igualment quelcom vistós a la carretera, cosa que explicaria aquestes obres. De la mateixa manera, alguns dels que estan a l’actual govern es van comprometre a frenar les megarotondes, i també ho han de fer notar. Que no s’equivoqui ningú: és cert que esteim més d’acord amb la via que es va dibuixant ara per ara, però açò sí, seguim aquí, al peu del canó, defensant el model que creim més adient per a Menorca —“Sa Menorca que volem”— i tothom que hi viu. Defensarem sempre, governi qui governi, que qualsevol reforma o obra d’aquestes dimensions i importància s’ha de fer respectant el medi ambient menorquí i la butxaca dels menorquins, perquè hi ha moltes veus en aquesta illa que aposten per un model més sostenible. “Sa Menorca que volem” ha de ser l’assoliment, entre tots, d’un projecte de Menorca més sostenible, on no hi cap, al nostre entendre, un projecte com aquest.
Finalment, accepte-m’ho, Menorca té un ritme lent i armoniós amb el seu entorn natural. No hi ha lloc per a corregudes de gran distància i velocitat. Aquest estiu, malgrat que qualque fals profeta augurava que amb l’ecotaxa —que potser s’ha quedat curta— s’acabaria el turisme, hem tingut la temporada turística més forta en molts anys. Tot i la major aglomeració de vehicles, el número d’accidents a les carreteres menorquines s’ha vist reduït en un 16,8% respecte l’any passat (per agost), segons dades recents de la Guàrdia Civil, encara que recentment hagi aparegut al diari una notícia explicant —sense citar cap font— un augment del 3’2% dels accidents pel setembre. Amb tot, aquestes dades no fan més que fer-nos pensar que el problema no és la carretera per se, sinó la temeritat de certs conductors acostumats a ritmes vertiginosos d’altres indrets i reiterar-nos en la nostra posició.
Per tant, es faci la intervenció que es faci, cal que sigui respectuosa amb el model d’illa que sempre hem defensat. Així mateix, demanam a tots aquells que han instrumentalitzat el dolor de les víctimes que deixin d’emprar la demagògia per exigir un projecte polític que, per a nosaltres, està molt enfora de la Menorca que volem.
