La lluita antifeixista a molta gent li pot semblar irrellevant i obsoleta, una lluita que forma part del passat i que hem de superar per a construir una societat consensuada i tolerant. Aquesta fal·làcia és vigent sobretot a l’Estat espanyol on la majoria de ciutadans, encara en estat de xoc, eviten obrir un debat que pugui retreure ferides del passat. D’aquesta manera, sense haver vençut el feixisme, s’ha construït una democràcia on es pot ser demòcrata sense ser antifeixista. A escala teòrica és inviolable aquest fet, però sembla quedar indiferent per gran part de la població. Emperò la condemna i prohibició de qualsevol tipus d’apologia al feixisme, no tan sols és una qüestió de justícia i homenatge a tots els herois que van lluitar en contra d’aquest moviment pervers i en pro de les millores socials, sinó que també és garant d’una sèrie de drets bàsics.
La idea de que es pot construir una societat millor –o almenys més justa- sense haver de qüestionar la construcció i el funcionament de la nostra democràcia ha calat. És així com, en els darrers 40 anys, els partits progressistes –o d’esquerres- s’han adaptat a l’statu quo vigent i han intentat fer petites reformes demandades per les mobilitzacions; sobretot vetllant pels drets civils. Així i tot, aquests canvis només han estat superficials i no han canviat el mal funcionament de les nostres institucions. De fet, moltes d’aquestes lleis (com per exemple la legalització del matrimoni homosexual) estan contínuament amenaçades pel Tribunal Constitucional constatant, per tant, que l’ambigüitat de la nostra Constitució no només és incapaç d’abolir les injustícies, sinó que també és una eina per derogar els drets aconseguits.
Tanmateix, el problema del mal funcionament del nostre sistema polític no roman només amb la Constitució, sinó que és degut a una mancança de democràcia. D’entrada, la designació del nostre Cap d’Estat no ha sigut aprovada directament per la població, fet que qüestiona de facto la validesa democràtica del nostre sistema. A més a més, no ha existit una veritable ruptura amb les estructures d’Estat –abans franquistes-. Llavors, actualment no és gens estrany trobar-nos amb jutges, comissaris de la Guàrdia Civil, polítics i oligarques financers fortament lligats amb el moviment nacional. Així mateix, a causa de no haver-se efectuat una depuració real contra el feixisme, nombroses actituds irrespectuoses amb els drets humans i democràtics encara estan vigents, així com el racisme institucional o la impunitat a canvi d’intercanvi de favors.
És evident, que el passat ja no es pot canviar, i que s’ha de reconèixer al nostre Estat i al nostre País una gran derrota enfront del feixisme. Contràriament, a altres Estats d’Europa, es pot dir amb orgull que el feixisme fou derrotat pels qui han construït les bases democràtiques d’aquell poble. Açò provoca que, en principi, hi hagi un rebuig immediat davant qualsevol tipus d’expressió feixista a les institucions i, sobretot, a la comunitat educativa. Emperò aquest fet, no soluciona en absolut aquests tipus de comportaments autoritaris, ja que a causa de la crisi dels refugiats a Europa, estan tornant a aparèixer pràctiques xenòfobes i racistes (com per exemple a França, Alemanya, Àustria i Hongria). Per tant, la lluita antifeixista no pot tenir un caràcter efímer o momentani, sinó que des de la memòria històrica ha de servir com a advertència dels horrors causats. És per això que recentment s’ha creat la Plataforma Antifeixista de Menorca: una organització horitzontal que, per una banda condemna qualsevol tipus de comportament feixista i, per l’altre, fa homenatge a totes les persones que van lluitar per unes millores socials.
________________________________________________________________________________________________
Borja Olives, membre de Menorquins pel Territori
