Aquest breu escrit té poques paraules d’opinió, si més no perquè pretén ser una explicació poc detallada de les bases del pensament agroecològic. La meva opinió és el pretext d’aquest escrit. Així doncs, parlant ara de manera subjectiva, tinc la impressió que la majoria de la població menorquina intenta evitar el canvi. I al canvi que jo em refereixo és l’agroecologia. Els motius d’aquest esquivament poden ser varis: per por, per interessos propis, per desinformació, etc. Sigui pel motiu que sigui penso que mai va malament saber una mica sobre el tema, abans de donar-li l’espatlla. A més, després de fer diverses entrevistes a agricultors ecològics m’ha donat la sensació que falta coneixement sobre aquesta i que, en alguns casos, podria ser la vareta màgica per resoldre petites qüestions problemàtiques actuals. Així doncs, potser l’explicació posi més èmfasi en segons quins aspectes que a mi m’ha semblat que eren més desconeguts.
L’agroecologia és una ciència globalitzadora que estudia els agrosistemes des d’una perspectiva agronòmica, ecològica i socioeconòmica. La seva base està formada per unes premisses que difereixen de les de la ciència oficial. Aquestes són holisme, no mecanicisme, contextualisme, subjectivisme i pluralisme. Entén el medi ambient com un sistema obert, intradependent e interrelacionat amb altres realitats com són les relacions econòmiques, les ecològiques, les socials i les culturals. Reivindica la vida, el sòl, les planes i els animals, l’aigua i l’ésser humà. L’agroecologia és nodreix de múltiples fonts de coneixement per ser una ciència integradora sense poder-la encasellar dins cap ciència d’ús, reconeixent que no hi ha un únic e immutable sistema de raonament capaç d’explicar-ho tot sinó que es tracta d’una cruïlla de coneixements característics de la dinàmica de la vida. Les seves premisses permeten enfocar les qüestions d’una manera determinada i apropar-nos al que coneixem com intuïció i sentit comú.
Per implementar una agricultura i un desenvolupament sostenible seran necessaris nombrosos canvis, no només canvis tècnics agraris, sinó que també l’agroecologia engloba moltes més dimensions.
La producció d’aliments bàsics només serà possible en el context d’una organització social que protegeixi la integritat dels recursos naturals i les harmonioses relacions entre humans, amb l’agrosistema i amb el medi ambient. Per protegir la integritat dels recursos humans, l’agroecologia aposta pel coneixement tradicional local, entenent que les comunitats rurals locals són les que estan més en contacte amb aquell ecosistema concret i únic i en tenen un coneixement major. En aquest sentit, l’agroecologia també dóna molta importància al component cultural d’aquestes comunitats que podríem definir com el motor d’aquestes comunitats. L’agricultura industrialitzada acompanyada d’un sistema capitalista per ser el més ric, ha acabat matant la cultura local provocant una important crisis d’identitat en aquestes.
Això ja ho varen escriure vàries ONG l’any 1992: «L’agricultura sostenible és un model d’organització social i econòmica basada en una visió equitativa i participativa del desenvolupament. L’agricultura és sostenible quan és ecològicament segur, econòmicament viable, socialment justa, culturalment apropiada i basada en un mètode científic holístic».
Per acabar, aclarir que l’agroecologia no és un pensament nostàlgic ni reivindica la tornada als sistemes tradicionals de cultiu, ni renega en absolut de molt dels èxits de l’agricultura convencional.
Bernat Pons, membre de Menorquins pel Territori
