Tal com digué Henry Kissinger «controla el petroli i controlaràs les nacions, controla els aliments i controlaràs els pobles». La producció i distribució d’aliments cada vegada està més controlada per unes poques multinacionals que dictaminen què és produeix, com es produeix i a quin preu es ven, a part de fomentar un consum desenfrenat i insostenible. I perquè és així? perquè es regeixen per la llei d’obtenció del màxim benefici, i perquè nosaltres els hi donam suport en forma de doblers, cada vegada que els compram un producte.
Tornant a la frase inicial, vull explicar breument a quins aspectes fa referència el control d’aliments: l’acaparament de terrenys agrícoles a gran escala amb finalitat comercial, l’especulació de matèries primeres per a grans multinacionals, l’acaparament del mercat de llavors i la invasió de químics i transgènics.
Els aliments actuals tenen un preu ocult que no veim i que no pagam quan passam per caixa. Em refresc als costos socials, ecològics i sanitaris derivats del model alimentari industrial. Les desigualtats socials, l’agressió al medi, l’augment de malalties i al·lèrgies relacionades amb l’alimentació, etc. són costos que no es carreguen al preu final que pagam, però que sí s’haurien de carregar sobre les nostres consciències. Desenvoluparé un poc l’agressió al medi ja que des del meu punt de vista no està tant en el boca a boca de la gent. La desforestació que redueix la capacitat pulmonar del planeta, la implementació de monocultius que afavoreixen la presència de plagues, l’aplicació d’insecticides químics per a controlar-les, l’aplicació massiva de fertilitzants químics per a incrementar la producció i les males pràctiques agrícoles provoquen una degradació física, química i biològica del sòl i una contaminació de les aigües. Tot açò traduït en un llenguatge planer vol dir que perdem capacitat per produir els nostres aliments.
Per sort, aquesta situació no és immutable i existeixen alternatives i un altre model alimentari segurament millor per a la nostra salut, el medi i la societat. Estic xerrant d’un model format per petits productors que viuen i treballen prop de casa nostra i que han triat ser responsables ecològicament, i uns consumidors que estan d’acord amb aquesta aposta i caminen en la mateixa direcció. Una alimentació de proximitat i de temporada també contribuiria en benefici nostre i del medi. Evitar, en la mesura del possible, transports innecessaris que ara per ara emeten gasos d’efecte hivernacle i menjar productes de temporada que mantenen les propietats nutritives intactes.
En conclusió, podríem resumir aquest petit escrit amb la següent frase: la revolució comença a la taula. Un petit gest com el de fer la compra, pot ser mostra de poder i tenir importants repercussions.
Bernat Pons, membre de Menorquins pel Territori
