Només fa deu minuts que el multimilionari Donald Trump ha sigut elegit president d’EUA. La son i la fatiga de nou hores seguides davant la televisió em fan dubtar sobre la realitat que estic visquent: un personatge masclista, elitista, misogin, racista, xenòfob i homòfob s’ha convertit en la persona més poderosa del món.
És difícil de creure que, el país patró de la llibertat i de la democràcia permeti que un subjecte que vol construir un mur de 3.200 km i deportar 11 milions de ciutadans estatunidencs, en el meu parer, per qüestions racials, es convertesqui en l’àlter ego del poble americà. És, fins i tot, contradictori que la nació garant de la protecció del món davant d’atacs alienígenes i soviètics, coroni a un home que no creu amb el canvi climàtic i, per conseqüent, permeti l’autodestrucció del món a partir d’un tsunami conegut com a capitalisme. Però si un s’atura a pensar amb què és i què ha estat la societat occidental durant els darrers anys, les peces comencen a encaixar i podem entendre millor aquest auto genocidi.
Ja no som fills d’Adam i Eva sinó de Margaret Thatcher i de Ronald Reagan. El neoliberalisme s’ha convertit en la nostra religió, en un dogma inqüestionable que s’ha de defensar fins a la mort arreu del món. Tota mena d’alternativa econòmica o política és rebutjada amb terrorisme estatal i suportada per un poble adormit que creu que els rics són «guanyadors» i els pobres són «perdedors». Un pensament arrelat entre votants llatins (29 %) als que no els importa que els seus germans siguin deportats per qüestions de paperassa, ja que la individualitat s’ha transformat en una empresa i l’objectiu comú en un benestar individual; complir el Somni Americà!
També hi ha un altre fenomen que explica aquest insult a la democràcia: el patriarcat. Donald Trump ha demostrat diverses vegades el seu pensament cavernícola cap a les dones al·legant que són objectes estèticament agradables, que una dona mai pot ser una gran professional sense un físic atractiu o dient que si ets ric pots fer-los qualsevol cosa, fins i tot agafar-les del conill, entre altres. Pels més escèptics amb el patriarcat: consider que cap dona es pot sentir alabada amb aquestes declaracions i, que gairebé la meitat de la població femenina el voti, demostra que encara existeixen cadenes que les obliguen a acatar les normes.
Borja Olives Verger, membre de Menorquins pel Territori
Estudiant de segon d’Enginyeria en Tecnologies Industrials a l’ETSEIB (UPC). Alaiorenc membre de Menorquins pel Territori, d’Enginyeria sense Fronteres i militant de les JER Menorca.
